Articles més recents

dilluns, 27 de desembre de 2010

Fontscaldetes des de Reus

L'excursió que van fer a Fontscaldetes els amics de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus és present a internet tant en texte com en imatges. Si voleu seguir la diada només cal que aneu entrant als enllaços que us proposem.
La serra de la Voltorera vista des de la banda de Cabarrà, cap el camí dels Pedregals a la vora del Tossal Rodó.

Blog de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus
http://secelecreus.blogspot.com/

Àlbum de fotos de la Secció
 http://picasaweb.google.com/secelecreus/ColLocacioPessebreAFontscaldetesExcursioCabraDelCampElCogulloFontscaldetes19122010?feat=directlink#

Àlbum del Josep i la Sesca
http://picasaweb.google.com/ganxets.cat/SortidaDeNadalCentreDeLecturaSeccioExcursionista19122010Fontscaldetes#

Els hem manllevat una fotografia de la Voltorera per il·lustrar aquesta entrada.
A més a més, hem d'agraïr-los que col·laborin amb Fontscaldetes oferint a tots els socis del Centre de Lectura de Reus la nostra samarreta al preu de 6 Euros. Tu també ho pots fer a:
http://fontscaldetes.blogspot.com/search/label/Amics%20de%20Fontscaldetes

La samarreta de Fontscaldetes

Una bona manera d'ajudar-nos a recuperar Fontscaldetes és col·laborant amb les accions que fem els de l'Associació d'Amics de Fontscaldetes.
Fotografia cedida per la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus

Si vols comprar la samarreta de Fontscaldetes només cal que ens enviis un e-mail amb la teva adreça, telèfon de contacte i quantes samarretes vols. Te les portarem a casa o les enviarem per correu.

Preu: 6 €
Indica'ns la talla que vols: S, M, L, XL, XXL

El nostre mail és: recuperemfontscaldetes@tinet.cat

Quan ens facis la comanda t'enviarem el número de compte corrent on ens pots fer l'ingrés.

Moltes Gràcies per la teva col·laboració.

Associació d'Amics de Fontscaldetes

diumenge, 26 de desembre de 2010

Mapa de 1897

© Centre Excursionista de Catalunya
Aquesta és la Carta Comarcal de Catalunya feta per Norbert Font i Sagué (1874-1910) publicada a Paris el 1897. D'aquest mapa en volem destacar que el terme de Cabra i el del Pont d'Armentera estan inclosos dins la comarca de Montblanc mentre que El Pla i possiblement Figuerola són a la de Valls.
Observem que destaca geogràficament el Puig de Capdells i la serra de Comaverd, just damunt de Fontscaldetes.

Mapa de 1690

© Centre Excursionista de Catalunya
En un mapa del s. XVII , original imprès a Holanda probablement el 1690, procedent de l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya observem els topònims que ens afecten més directament. Notem que l'emplaçament de Fontscaldetes i el de Selmella estan canviats. Pel demés, és curiós com escriuen els noms de lloc que, en general, són força semblants a la realitat. En destaquem alguns:

Cabeca - Cabra
Fonte Caldetes - Fontscaldetes
Penafreda - Prenafeta
Lo Pla - El Pla

Fem esment que el Cabra i el Pont d'Armenter el el situen com a pertanyent a un extensíssim Territorium Montis Albi (Montblanc) mentre que el Pla i Valls estan dins el Territorium Tarraconense.

Els rentadors

Tocant a l'església hi ha els dos rentadors que donaven servei al poble. L'un, més petit, està concebut expressament com a rentador; l'altre, més gran, estava destinat era la bassa de l'hort de cal Jeroni que hi és a tocar. Tots dos es nodrien de l'aigua de la font. Hi ha una canalització soterrada que comunica una petita pica de pedra situada al capdavall del rec de la font amb el rentador i amb la bassa per dos llocs ben diferenciats. Sembla que si l'aigua anava a l'un no anava a l'altre i viceversa.

En les obres de recuperació vam tenir força cura de poder-los netejar amb compte per no trencar la seva estructura original que està una mica malmesa. Ara hi hem fet un marge de protecció per evitar que la gent hi continuï tirant pedres però encara ens falta la pared lateral per acabar la feina. Després mirarem de protegir l'interior, tant de la bassa com del rentador, per acabar recuperant la canalització d'aigua original. Hi ha feina però val la pena.


Parlant amb els que hi vivien ens van dir que a Fontscaldetes hi havia bàsicament tres llocs per amagatzemar l'aigua que només provenia de la font. L'un és el que ens ocupa: el rentador i la bassa. El rentador servia de safareig públic i l'altre de contenidor d'aigua per a regar. Sota de cal Martí de la plaça hi ha dues grans basses comunicades que també rebien l'aigua de la font. Servien de cisterna o de dipòsit per les necessitats de la casa. Recordem que cal Martí era una de les cases grans del poble. L'altra família, cal Rovira, es nodrien de la bassa i del rentador abans esmentats. Finalment hi havia una gran cisterna situada sota la sala del billar de cal Lluís Tomàs. Encara ara se'n poden veure les seves restes.

Al poble de Cabra hi havia dos rentadors. L'un molt més gran que l'altre encara es conserva i forma part dels Camins de l'aigua que el municipi de Cabra promociona. El més petit se'n deia el rentador dels malalts perquè era allí on s'hi rentava la roba contaminada dels malalts de la vila. Ambdós s'omplien amb l'aigua de la Font de la Salut i ambdós deixaven anar l'aigua sobrant al torrent de la Creu.


Una placa amb una poesia de la Rosa Maria Canela els ha immortalitzat per sempre.

dissabte, 25 de desembre de 2010

Mapa de 1756

© Centre Excursionista de Catalunya
Mapa del Principat de Catalunya fet per Tobias Conrad Lotter (1717-1777) i publicat a Augsburg el 1756. És molt semblant en quan a topònims i descripció geogràfica (Fonte Caldetes, Cabeca, Lo Pla, etc) que el mapa de 1690 publicat en aquest mateix blog.
En aquest cas destaquem dos topònims curiosos que també surten al mapa anterior:

Vila Spinosa : Vallespinosa
Castelló de la Marca : Montbrió de la Marca

dimecres, 22 de desembre de 2010

El racurell (la llicorella)

El racurell o licorell o vés a saber com més li diem a Cabra és el mateix mineral que al Priorat i arreu en diuen llicorella.

Pared d'un mas (l'Hostal) fet de llicorella a prop de Fontscaldetes  
És bàsicament un mineral que es presenta estratificat com una pasta de mil fulls, en fines làmines gairebé paralel·les, trencadís i extraordinariament pla. El seu color varia segons el lloc: des del gris suau de Fontscaldetes, passant pel vermell ferruginós de la Font del Ferro, a Cabra del Camp; al gris fosc amb tocs de mineral de ferro al Priorat; i fins a un negre intens i lluminós al Pirineu. Allí, al Pirineu, en diuen pissarra i el fan servir per a usos molt diversos però bàsicament el trobem a les teulades de les cases enlloc de la teula àrab que tenim per aquí.

L'Enciclopèdia ens diu que és una roca esquistosa, situada a l'inici del metamorfisme, que prové de la consolidació de sediments argilosos.
Bé que el grau de metamorfisme és baix, hi ha hagut una orientació dels minerals, la qual cosa fa que presenti una exfoliació notable en plaques. Per aquesta propietat és molt emprada en la construcció, especialment per a recobrir les teulades. Les llicorelles són molt abundants a tota la zona pirinenca. Hom també l'anomena pissarra
 
Gens poètic, vaja!
 
En canvi, al Priorat hi ha el col·lectiu Centre Quim Soler, la literatura i el vi, que en va saber treure unes definicions molt més agradables a la lectura. En reproduïm dos fragments tot recomanant-vos que segui el seu blog a: http://centrequimsoler.cat/blog/ i el seu lloc web a : http://prioratenpersona.cat/ 
 

llicorella 1
f
La Céline s’acotxa amb tota la gràcia del món, el gest de l’home neolític que descobreix la màgia del blat que creix, clava els dits a la terra i n’agafa un sarpadet de roca esmicolada. La fa passar d’una mà a l’altra, amb la tensió del raig de sorra que fa córrer el temps d’un rellotge. És la famosa llicorella, la roca sedimentària que l’escriptor en diria pissarra o, els dies bons, esquist. És l’adob mineral que fa que d’una vinya a l’altra hi hagi un univers de diferències, aquell nom màgic ple de palatals. A l’escriptor li sembla que la Céline no conrea les vinyes, sinó el substrat sobre el qual creixen. Pren una altra mostra, la compara amb la primera, té un altre color i el fruit de la vinya que en treu els nutrients tindrà unes altres característiques. La Céline podria parlar hores de l’estructura química, del ferro, de la porositat de la roca, de com el paisatge es tradueix en el vi que fa. L’escriptor se l’escolta, embadalit, i ben aviat ja no fa cas de les explicacions, i només es fixa en com mou les mans, com es gira quan algú li fa una pregunta, amb quina cura passa el dit pels ceps recargolats. També podria passar hores en contemplació. [AVB] Albert Villaró Boix
 
llicorella 2
f
Les pedres també saben plorar, va dir un poeta, i no anava errat. Però es va quedar curt. Les pedres tenen el seu propi idioma. I volen comunicar-se amb nosaltres. Amb obstinació tectònica, sense pressa. Porten segles sota els nostres peus, de manera que no els importarà esperar-se una mica més. S’esperaran en silenci fins que arribi el moment oportú, fins que es produeixi aquell cruixit d’estrats que s’esqueixen (i es queixen). El crit s’enfilarà aleshores per arrels i esquerdes i ascendirà cap a la superfície amb una facilitat gairebé líquida. I allà, un cop a fora, esclatarà en milers d’esquills. I en acabat el crit ja no serà crit. Serà epidermis. Pell rovellada. Flassada d’escates fossilitzades. Escorça crepitant. Cuirassa de la litosfera. Guardiana muda de secrets geològics. [OPF] Òscar Palazón Ferré
 
 
 

El saldó (de sauló)

El saldó és com anomenem a Cabra d'una pedra de sauló.


Marges amb pedra vermella de saldó, a Fontscaldetes
El podem reconèixer fàcilment pel seu color vermellós/granatós. A la nostra comarca en tenim més exemples com la famosa Església Vella d'Alcover, romànica construïda en saldó de l'entorn. Però sens dubte l'exemple més característic és la Vila Vermella de Prades on, el color del saldó li ha donat nom i fama internacional.

És una pedra dòcil i un pèl fràgil que permet treballar-la amb facilitat. Del saldó hom en feia moles d'esmolar per això encara hi ha qui l'anomena pedra d'esmolar. Però això, com sovint passa amb els noms populars depèn del lloc i de la parla. A Mallorca, per exemple, en diuen saldó d'una pedra volcànica generalment fosca, tirant a negra; i en canvi en diuen pedra d'esmolar al que nosaltres en diem saldó.

El sauló, segons l'Enciclopèdia és una arena que resulta de la descomposició dels granits.
Dins l'àrea climàtica mediterrània, les roques granítiques poden alterar-se amb una relativa facilitat. L'acció de les aigües carregades de gas carbònic converteix el feldspat en argila, la mica en productes ferruginosos i el quars en masses de sorra silícia. El granit, en conseqüència, es comporta, en certes condicions climàtiques, com una roca de poca resistència. Dins el paisatge morfològic constitueix els sectors deprimits i de pendent suau. 
 
A Fontscaldetes el saldó hi és abundant. El trobem present en la construcció de cases i marges. És per aquest motiu que el poble te un aire vermellós segons com li toca el sol. També el trobem en la seva forma més arenosa com per exemple el tros de terra que hi ha sota l'església fins a l'era de cal Rovira. 
 
Quan vam decidir el color de la façana de l'església vam creure convenient donar-li un to rosat/vermellós recordant aquesta pedra que li confereix al poble un caràcter especial.

diumenge, 19 de desembre de 2010

El Pessebre del Centre de Lectura de Reus a Fontscaldetes

Avui, a la una del migdia, els amics de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus, conduïts per l'Àngels de Cal Daniel en han fet l'honor de portar el seu pessebre a l'església de Fontscaldetes.
Cada any, els excursionistes de Reus escolleixen un lloc, hi van a fer una passejada i finalment hi dipositen un pessebre. És un símbol bonic i una tradició entranyable.
Enguany el lloc escollit ha estat la nostra recent restaurada església. Per nosaltres ha estat un honor poder rebre el col·ectiu reusenc. És un reconeixement a la tasca que entre tots duem a terme i és una posada en escena, de nou, el poble de Fontscaldetes en el món excursionista.
Han arribat a Cabra a primera hora del matí. Mentre uns s'han endinsat a conèixer els racons més amagats del poble, els altres han fet camí cap el Cogulló. Pel Coll del Sàrria i passant per l'antiga via Captivària han fet cap a Fontscaldetes on s'han trobat amb la resta del grup, els de l'Associació d'Amics de Fontscaldetes i uns quants veïns del poble.
Després de fer una breu explicació de la història de Fontscaldetes, han dipositat el pessebre a l'interior de l'església de l'Assumpta tot cantat les tradicionals nadales.
Hem pogut compartir un matí especial, entranyable i força emotiu per nosaltres.
Moltes gràcies a la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus per haver-nos ajudat a difondre el poble de Fontscaldetes. Per a nosaltres, que una entitat del prestigi del Centre de Lectura de Reus ens ajuda a comprovar que anem pel camí correcte.



A tots, moltes gràcies i Bon Nadal.

Si voleu seguir la informació de la Secció d'Excursionisme del Centre de Lectura de Reus ho podeu fer a:

http://secelecreus.blogspot.com/

La nova campana

-Què és això que se sent?
-Calla i escolta. Tinc fe que és la campana de l'església!
Sense que ningú ho hagi decidit el poble ha quedat en silenci per uns segons. Tots miràvem al cel amb continguts per una emoció que es fa difícil de descriure. Molts anys després de l'abandonament i de l'expoliació de Fontscaldetes se senten de nou sons de vida.
Una petita campana portada de lluny dringa al cel amb alegria.
Hi ha algú que crida. Hi ha algú que hi va. Venen nous temps per Fontscaldetes.

Fontscaldetes de nit. Fotografies espectaculars!

El periodista i amic Quico Domènech ens va avisar d'un grup de fotògrafs de Reus i de Tarragona que havia anat a Fontscaldetes a fer-hi fotografies de nit. Va ser el 23 d'octubre i el resultat el van publicar.
Ens vam posar al Flickr i vam flipar. Quina passada de fotografies!
La fotografia nocturna és una especialitat que requereix molta tècnica a banda de la creativitat i el domini necessari.
En aquests reportatges ho trobem tot: una tècnica acurada i un treball creatiu realment bo.
Hem vist les que signen en Nicolas Moulin i l'Educifu. Són espectaculars!
Al grup TarracoFotografia, que podeu trobar al Flickr, hi trobareu més sorpreses com aquesta que acompanya aquest article que es del fotògraf que signa Educifu.

Si us agrada la fotografia, val la pena que hi feu un tomb. I si el que us agrada és veure Fontscaldetes de nit, de la mà de ulls experts. Us agradaran, segur!


I també a:



Moltes gràcies Quico per aquesta recomanació.
Ens posarem en contacte amb els fotògrafs per veure si podem fer alguna cosa plegats.
De moment, posem aquest enllaç al nostre blog per facilitar l'accés a tots els nostres seguidors.

http://www.flickr.com/groups/tarracofotografia/discuss/72157624512678603/

Agraïm també al col·lectiu  TarracoFotografia que hagi escollit Fontscaldetes com a plató de la seva obra. Aquest gest ens ajuda molt a continuar amb la nostra tasca de preservació i recuperació de Fontscaldetes.

Si voleu visitar el seu blog hi trobareu fotografies precioses:  
http://tarracofotografia.blogspot.com/2010/10/salida-nocturna-de-lobos-en.html


La fotografia és propietat d'Educifu©

dissabte, 18 de desembre de 2010

La Ginesta

La Ginesta és un dels patrimonis naturals de Fontscaldetes que hem de preservar. Enguany, potser per saludar la restauració de l'església o l'arriba del pessebre de Reus, ha florit al desembre. Es veu que no es rar trobar ginesta florida en aquest temps. Si voleu, llegiu aquesta petita descripció de la nostra flor emblemàtica.

Altres patrimonis naturals de Fontscaldetes:
La ginesta; la planta de la regalèssia; el saldó (o sauló) mineral rogenc; el racurell (licorell o llicorella) conjunt de minerals estratificats d'origen volcànic.

La ginesta, ginesta vera o argelagó (Spartium junceum), és una planta amb flor de la família de les Fabaceae. Aquesta planta és l'única espécie del gènere Spartium, de la tribu Genisteae de la família Fabaceae.

És un arbust alt i recte, amb les tiges verdes i molt poques fulles (subafil·le). Té un port d'1 a 3 metres d'alçada amb les tiges cilíndriques i verdes perquè tenen funció clorofíl·lica. Les fulles, petites i escasses, es marceixen molt aviat. Són linears d'1,5 a 2 cm de llargada.

La ginesta floreix de maig a juliol però en certs llocs es troben plantes florides ja al gener i el desembre, escampant una olor molt característica. Les flors són grogues, papilionades, grosses (de 2 a 2,5 cm), molt oloroses i disposades en raïms.

Es localitza a prats secs, brolles i màquies poc desenvolupades, en clima mediterrani. Apareix com a espontània al mediterrani occidental, des del nord d'Àfrica, la Península Ibèrica, parts del sud de França, Itàlia fins a Sicília i Dalmàcia. A les Balears és adventícia i subespontània a Mallorca i Menorca.  Sovint és plantada com a ornamental en altres llocs.

Ginesta - De Viquipèdia

divendres, 17 de desembre de 2010

Fotografies de Luis Sanmiguel

Recomanem que visiteu la pàgina del Flickr de Luis Sanmiguel. Un fotògraf amb una sensibilitat especial. Ens ha fet l'honor de publicar una fotografia de Fontscaldetes al seu àlbum privat.

Fontscaldetes al blog de Goigs de l'Alt Camp

Podeu trobar l'entrada de Fontscaldetes i algunes fotografies al Blog de Goigs de l'Alt Camp que mostra informació de molts pobles de la comarca i manté un bon arxiu amb un contingut molt interessant.

Accediu-hi: http://goigsaltcamp.blogspot.com/
Fontscaldetes: http://goigsaltcamp.blogspot.com/search/label/Fontscaldetes

Una vella porta. Una porta nova.

La porta que hem posat a l'església de Fontscaldetes és una porta nova per a l'església perquè la que hi havia es va fer malbé. Però la nova porta en realitat és una vella porta recuperada pels de l'Associació.
La porta en questió prové de la pallissa de l'era del Penca i ens la va regalar el Josep Maria de cal Foguet i la seva família. Cal Penca és el renom d'una família de Cabra que tenia una casa al carrer del Vall, actualment carrer Major, a tocar a cal Povillet. El cognom dels de cal Penca és el de Queralt. Actualment esncara viu a Cabra el darrer descendent d'aquesta casa. el Xavier Queralt, anomenat directament el Penca.

Cal Foguet és una altra família de Cabra que tenen la casa al carrer de la Creu on encara hi ha la botiga que és l'estanc, merceria i tot un munt de coses més que ells mateixos han portat fins fa pocs anys. El Cognom de Cal Foguet és Ferrando. La Maria de Cal Foguet es va casar amb el Germi Calavera, fill del Cisco de la Parellada. Del seu matrimoni en sortí el Josep Maria que està casat amb la Clara Espinach, de Solivella, i tenen tres fills.

La porta ha estat restaurada pel Paco de Cal Mason fent servir l'antiga porta de melis que hem descrit i uns muntants, també de melis, provinents dels antics cabirons de l'església que els de cal Carreter -la família Fontova, que tenen una important serradora al poble- van intentar aprofitat serrant les parts menys afectades pel corc.

El Paco de cal Mason en realitat es diu Francesc Balcells i es va casar amb la Rosita Canela de cal Mason. L'ofici del Paco era el d'ebenista i per això, degut a la seva habilitat, és un dels col·laboradors més preuats de l'Associació Amics de Fontscaldetes.

El de cal Carreter són una família molt nombrosa de cognom Fontova. Els pares de la nissaga Fontova van arribar a Cabra provinents dels Omells de Na Gaia, a l'Urgell es deien Jaume Fontova i Rosa Salla. Tenien l'ofici de carreter perquè feien carros per encàrrec. D'aquí els ve el renom de la Casa. Els germans Fontova són set: El Magí, que viu a Barcelona; el Josep (Pep Carreter), el Joan, l'Anton i el Francesc (Cisco Carreter) que viuen a Cabra; el Jaume que viu al Pla; i la Rosa Maria que viu a Vila-rodona.

Com podeu comprovar, per fer la porta de l'església de Fontscaldetes hi han col·laborat moltes famílies de Cabra entre els quals encara podríem parlar del Francesc Tous de Cal Gallart i el Joan Tous, el Joanito, de cal Pep Balenyà. Però aquest, és un altre tema. Ja en parlarem.

Que per molts anys

dilluns, 13 de desembre de 2010

La nova rialla de Fontscaldetes

El petit somni que vam iniciar fa un parell d'anys es va fent realitat. Les imatges i les paraules no ajuden a entendre el que podem sentir els de l'Associació. És una emoció continguda que ens esperona a continuar amagant-la no fos cas que s'escapés! Gairebé hem enllestit la restauració de l'església al menys pel que fa a la seva estructura externa. Diumenge vinent la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus ens portarà el seu pessebre. Per nosaltres és un reconeixement que ens ajuda a continuar. Hi ha algun premi més gran?

dimecres, 10 de novembre de 2010

Fotografies nocturnes

Aquestes les signa un fotògraf anomenat Rafatz. Ni ha dues de molt bones. La tècnica de la fotografia nocturna produeix realment resultats espectaculars. Les ratlles que veieu al cel són en realitat els estels en moviment. Penseu que per obtenir una fotografia semblant han d'estar molt de temps d'exposició. En aquest cas les úniques coses que es mouen són els estel als firmament.

Mireu-les a:

http://www.flickr.com/photos/rafael_tamajon/4840624502/

NOTA: Les fotografies porten el © dels seus autors i no es poden reproduir ni fer servir sense permís. Si algú li interessa alguna fotografia, li recomanem que a través del Flickr es posi en contacte amb l'autor.

dijous, 21 d’octubre de 2010

Dades de 1833 publicades el 1839

Publicat el 1839
Fem referència d'un llibre que porta per títol:

DESCRIPCION TOPOGRAFICA
de la mayor parte de los pueblos, caminos, ríos, torrentes, arroyos y barrancos  de la PROVINCIA DE TARRAGONA.
por José Criviller

Y RESUMEN
de las producciones, Industria y Comercio de su país, con una nómina de toda la población de la misma, según los límites prefijados en el Real decreto de división territorial de 30 de Noviembre de 1833.
TARRAGONA:
Imprenta De Miguel Puigrubí. 
1839.



En aquest llibre hi trobem relacionat Fontscaldetes del qual no en parla a l'apartat on descriu altres pobles però si que surt a l'index final a la pàgina 158. Llegim Fontscaldetas, classificat com a Lugar, i diu que té 3 vecinos i 13 habitantes. No diu que estigui "unido" a Cabra.

Passa el mateix amb Selmella, on tampoc el fa "unido" al Pont: Salmella, Lugar, 13 vecinos, 69 habitantes.

De Figuerola curiosament no diu que sigui ni Villa ni Lugar i tampoc en fa cap descripció. Ho trobem només a l'index referenciant 73 veins i 350 habitants.

En el mateix llibre descrivim el que diu d'altres pobles de l'entorn de Fontscaldetes per poder-ho relacionar amb fets de l'època. Els textos els transcrivim tal i com estan publicats tot i que hi ha comentaris que fan força gràcia, com per exemple el del Pla. Veiem-los.

De Valls á Sarreal pasando por el Pla, Cabra y Barbera.
Sálese de Valls por la parte N. N. O., dejando sobrela derecha el camino carretero que conduce á Alió; continúase por terreno llano por entre viñedos y tierras de pan; y pasando un barranco á distancia de un cuarto de hora, continúase por igual naturaleza de camino por espacio de dos horas, y se entra en la villa del Pla. Siguese el camino carretero, y á corta diferencia de igual naturaleza que el anterior, cu distancia de una hora que se entra en Cabra. Empieza un ascenso con carretera áspera, difícil y Jlana de lodazales en el invierno; y se atraviesa el Hacinado Coll de Cabra: sigue un descenso en distancia de cerca una hora, luego un corto ascenso; y dejando Barbera á corto trecho sobre la izquierda, se pasa el riachuelo Anguera; y á unos tres cuartos de hora se entra . en Sarreal: y si cerca de Barbera se toma el camino de la izquierda, puede seguirse hasta Montblanch. Desde Sarreal tomando el camino de frente, puede seguirse hasta la provincia de Lérida por Forés y Tallat; y si se toma el de la derecha sigue á Santa Coloma por Rocafort y las Pilas, cuyas descripciones hicimos ya arriba.

Distancia de Valls á Sarreal pasando por los pueblos arriba dichos.  
De Valls al Pla dos horas y un cuarto: de ídem á Cabra una hora: de idem á Barbera una hora: de esta á Sarreal una hora. Total cinco horas y cuarto.

PLA
Tiene 294 vecinos 1066 habitantes: está situada al pié de una montaña. Como esta villa goza de una situacion elevada, con respecto á los demas pueblos del campo de Tarragona, ofrece un punto de vista muy agradable; presentándose este hermoso territorio al espectador, como una vasta llanura sembrada de infinitas poblaciones, dispuestas en forma de arco; cuya curva describe la cordillera de montañas que las separan del Priorato, Conca de Barbera , j Panadés; figurando la cuerda del arco el mar que se descubre desde la Torredenbarrax hasta el Coll de Balaguer. Produce trigo, cebada, legumbres, vino y aceite. Industria, molinos de aceite, tres harineros y fábricas de aguardiente; entre ellas una de nueva construccion que lo elabora en grandes cantidades.

CABRA.
Tiene 95 vecinos 347 habitantes: está situada en un pequeño valle en terreno llano. Produce trigo, legumbres, vino y aceite. Industria, fábricas de aguardiente. Saliendo de este pueblo para Barbera hemos dicho se pasa el collado que lleva su nombre, esto es Coll de Cabra: este punto es de los mas bajos de la cordillera.

BARBERA.
Tiene 158 vecinos 569 habitantes: está situado en una pequeña altura, en otro tiempo fué de los templários. Produce trigo, legumbres, vino y aceite. Industria, fabricas de aguardiente.

SANTAS CREUS.
Fué monasterio de Bernardos &c.
POBLAS Y AIGUAMURCIA.
Tiene 86 vecinos 334 habitantes: situado en un llano á la ribera de un brazo del rio Gaya. Produce trigo, vino y aceite.

VILARRODONA.
Tiene 449 vecinos 1679 habitantes,, un ex-convento de frailes Servitas y un hospital. Las ruinas de un gran castillo que aun permanecen, denotan haber sido fortaleza de consideracion, y en algun tiempo de mayor poblacion que en el dia. Produce trigo, legumbres, cáñamo, vino y aceite; cria ganado y mucha caza. Industria, fábricas de aguardiente y una de papel.

PONT DE LA ARMENTERA.
Tiene 302 vecinos 1400 habitantes y un hospital. Produce trigo, vino, aceite, legumbres, habichuelas y mucha hortaliza. Industria, una fábrica de paños finos de toda ríase, y varias otras de paños ordinarios: tiene siete batanes, tres molinos harineros, tres de aceite y tres fábricas de aguardiente.

VALLESPINOSA.
Tiene 20 vecinos 88 habitantes. Produce trigo y legumbres.

PONTILS.
Tiene 48 vecinos 225 habitantes: produce trigo, vino, legumbres, cebada y centeno.

VALLS.
Esta villa es cabeza de partido de su nombre tiene 2360 vecinos 11084 habitantes, inclusos los de los tres pequeños pueblos sufraganeos, Masmolets, Fontscaldes y Picamoxons: tres ex-conventos de frailes, dos de monjas, un hospital con siete hermanas de la caridad, que se dedican á la asistencia de los enfermos y á la enseñanza de las niñas: un cuartel para caballería, siete plazas, algunas de ellas adornadas con fuentes de agua potable, buenas calles, estando la mayor parte empedradas, casa consistorial que comprende la cárcel.
Está situada en una pequeña colina circuida de dos arroyos que forman la figura de una Y, y se dirigen al Francolí á unos tres cuartos de hora S. S. O. de la villa; la que estando antes de esta guerra en parte rodeada de murallas de tapias con seis torreones, en la actualidad se ha cercado del todo con paredes aspilleradas, y otros torreones ó baluartes en disposicion de resistir á todas las facciones, por estar la mayor parte de sus habitantes poseídos del mas puro patriotismo, de la subordinacion y del orden.
El término y situacion de Valls es en estremo sano y templado : su terreno es delicioso y fértil , abundante de aguas ; por cuyos motivos coséchase generalmente de todo cuanto es susceptible un país benigno, principalmente vino regular que en su mitad se reduce á aguardiente , vino blanco que se esporta ar levante y América , y vino moscatel muy esquisito: produce ademas aceite, avellanas, algarrobas , raaiz , habichuelas y legumbres , cáñamo bueno y en tal cantidad que, en ciertos años han dado por su diezmo 3500 libras catalanas; granos de toda especie, con los que se hacen muchos fideos que llevan á vender a Reus y otros pueblos de Cataluña, y un pan muy delicado que conducen á la citada villa de Reus, Tarragona y otros pueblos hasta seis leguas; críanse tambien muchas moreras, pinos y cañas, siendo estas muy buenas para la embocadura de instrumentos de música.
La mitad de los habitantes de Valls se dedican á la agricultura, y la otra mitad á diferentes artes; de suerte que cuenta veinte fábricas de aguardiente, diez y seis molinos aceiteros, cinco harineros al rededor de la villa con once ruedas, y otros cinco en el término á orillas del rio Francoli con doce ruedas; un batan, fábricas de papel de estraza, curtidos que se esportan á los reinos de Valencia y Aragon, de algodon, estambre, lienzos, cordage, alpargatas, pipas para el transporte de aguardiente, quince hornos grandes para pan, cinco fábricas de jabon duro y flojo, veinte y cuatro confiterías, seis fábricas de tintes, cinco de ladrillos y tejas, una alfarería, prados para el blanqueo de telas, cilindros públicos, una fábrica para sacar la seda del capullo y torcerla, y fundicion de caracteres de imprenta: algunos se dedican tambien á grabar el bronce, y á fabricar tijeras para rebajar terciopelo y paños.
En las cercanías de la villa y al O. se halla una canlera de piedra fuerte negra con rayas blancas, que despues de pulimentada es muy hermosa y sirve para varios adornos.
Celebra dos mercados semanales, y al efecto tiene una grande pieza llamada pallol (albondiga) para el depósito del trigo y demas granos; y dos ferias anuales, concurriendo mucha gente tanto á las ferias como á los mercados.
Siendo pues la villa de Valls cabeza de partido, y sin disputa la. segunda de la provincia; estacionaremos en ella, «siguiendo el metodo que hasta aquí hemos observado en las demas cabezas de partido , partiendo desde ella por los caminos mas interesantes y de mayores comunicaciones paira diferentes puntos de la provincia, hasta las de Lerida y Barcelona.
Uno de los principales caminos de comunicacion queda ya arriba descrito, partiendo de Reus á esta villa; por lo que seria superfino volverlo á repetir.

Per consultes posterior guardem un exemplar d'aquest llibre en format PDF.


dissabte, 11 de setembre de 2010

1188 - Alfons I “confirma” la granja de Fontscaldetes

8 de setembre de 1188.
“Alfons I, des d’Anglesola, confirmava juntament amb les posessions de la granja de Fontscaldetes, tot l’honor conreat i erm que el monestir havia conseguit a Sant Pere del Gaià”

CARRERAS I CASANOVAS, ANTONI: El monestir de Santes Creus, 1150-1200. IEV, Valls 1992. Vol I - pp. 125

dijous, 2 de setembre de 2010

1186 - La butlla del papa Urbà III esmenta la granja de Fontscaldetes

Copiem el text de l'autor:

La Granja de Fontscaldetes
"Les circumstàncies de la ubicació del monestir a les ribes del Gaià comportaren ben aviat la formació de la granja de Fontscaldetes. El 1173, el monestir decideix comprar, a Garcia Siurana, unes terres al castell de Selmella in loco vocitato ad Fontes Calidas, ignorem amb quina intenció. A partir d’aquesta adquisició, la predisposoció del monestir a comprar terres en aquells indrets,  les circumstàncies de les donacions i dels convenis, ens refelcteixen la clara intenció del monestir d’assolir l’explotació d’una extensa granja al lloc de Fontscaldetes, ben proper al nucli central.
Les referències a la granja de Fontscaldetes a la nostra documentació són nombroses; podrìem destacar-ne la “confirmació” d’aquesta granja per Alfons I, el 1188, la butlla d’Urbà III del 1186, etc.

L’explotació d’aquesta granja cal suposarq ue es devia fer segons el costum cistercenc de treball encarregat als conversos. Sabem, o almenys ho intuïm, que hi devien treballar alguns sarraïns depenents del monestir per algun tipus de vincle, car la mort d’un d’aquets sarraïns, ocasionada per Pere Burdell abans del 1191 per aquests indrets, així ens ho fa pensar.

La importància agro-pequària d’aquesta granja devia radicar en el cultiu de cereals i en el bestiar, ja que, com sabem, les terres del castell de Selmella esdevingueren també zones de pastura d’hivern per al bestiar del monestir”

CARRERAS I CASANOVAS, ANTONI: El monestir de Santes Creus, 1150-1200. IEV, Valls 1992. Vol. II pp. 31-32

divendres, 20 d’agost de 2010

Una bona fotografia nocturna de Fontscaldetes

Aquesta la va fer el fotògraf d'Altafulla aque signa amb el nom Faingold. La fotografia ens explica l'autor està feta amb 48 minuts d'exposició a 2.8. Una bona mostra.

La podeu veure a:
http://www.nikonistas.com/digital/foro/index.php?showtopic=97343

dimarts, 17 d’agost de 2010

La Diputació de Tarragona ajuda Fontscaldetes

La Diputació impulsa l'arranjament d'ermites i espais annexos en 32 municipis del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre


Premsa -- 2010-07-28 14:09:14

Algunes de les millores són la restauració de les pintures murals de la nau principal de l’ermita de Paretdelgada, a la Selva del Camp, o el nou enllumenat de la capella de Santa Caterina del Monestir de Poblet.
La Diputació de Tarragona ha aprovat inversions en 32 municipis i entitats del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per a l’arranjament d’ermites i els seus espais annexos. Les aportacions de la institució intercomarcal per millorar les condicions d’aquest patrimoni històric i cultural del territori sumen 80.000 euros.

Algunes de les millores que s’impulsaran amb aquests ajuts són la restauració de les pintures murals de la nau principal de l’ermita de Paretdelgada, a la Selva del Camp; el nou enllumenat de la capella de Santa Caterina del Monestir de Poblet, a Vimbodí i Poblet; les millores a l’interior i l’exterior de l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea; l’arranjament de la capelleta exterior de la Mare de Déu de la Fontcalda, a Gandesa, l’arranjament de l’entorn de l’ermita de l’Abellera, a Prades, o diverses obres a l’ermita de Sant Joan, de Montblanc, entre moltes altres actuacions.

Les ajudes s’han atorgat tenint en compte diferents valoracions. En aquest sentit, s’han tingut en compte criteris de prioritat, com la urgència a realitzar l’obra, la importància artística, arquitectònica i històrica de l’ermita, aspectes arquitectònics i la quantitat de població dels municipis sol·licitants.

A continuació, es detallen els diferents ajuts:


ALT CAMP
Alcover – Ajt. Restauració parcial de temple Sant Miquel cementiri. 4.512 €
Bràfim – Patronat ermita Loreto. Restauració i millora interior. 1.871 €
Cabra del Camp – Parròquia. Restauració exterior església Fontscaldetes. 4.133 €
Querol – Ajuntament. Supressió barreres arquitectòniques ermita Querol. 609 €

BAIX CAMP
L’Aleixar – Ajuntament. Adequació magatzem ermita Sant Blai. 801 €
Alforja – Parròquia. Millores ermites Sant Antoni i Puigcerver. 2.136 €
Prades – Ajuntament. Arranjament entorn ermita Abellera. 3.390 €
Castellvell del Camp – Ajuntament. Actuacions ermita Santa Anna. 740 €
Pratdip – Ajuntament. Pintar façana ermita Sta Marina. 2.003 €
La Selva C.– Amics i Cambreres Paretdelgada. Rest. pintures murals. 2.817 €.

BAIX EBRE
L’Aldea – Patr. ermita de la M.D.D. de l’Aldea. Millores interiors i exteriors. 4.519 €

BAIX PENEDÈS
Albinyana – parròquia. Millora ermita Sant Antoni. 3.751 €
Banyeres del Penedès – Ajunt. Arranjament teulada ermita MDD Priorat. 766 €

CONCA DE BARBERÀ
Montblanc – Ajuntament. Arranjaments a ermita Sant Joan. 3.016 €
Montblanc - La Guàrdia – Parròquia. Arranjament façana ermita dels Prats. 395 €
Les Piles – Ajuntament. Enderroc local adjacent ermita Sta Eugènia. 3.960 €
Pontils – Sta Perpètua. Ajunt. Recuperació marges ermita Sta Susanna. 3.954 €
Sta Coloma Q. – Ajt. Obres sagristia esgl. St Joan B. Pobla de Carivenys. 2.260 €
Vilaverd – Ajuntament. Millora sala porxos ermita Montgoi. 3.687 €
Vimbodí i Poblet - Com. Cisterc. Poblet. Actuacions capella Sta Caterina. 2.956 €

PRIORAT
Cabacés – Parròquia Nativitat. Millores ermites de St Joan i de Sant Roc. 4.519 €
Falset – Ajuntament. Consolidació ermita Sant Cristòfol. 4.519 €
Poboleda – Ajuntament. Neteja entorn ermita. 1.714 €

RIBERA D’EBRE
Ascó – Ajuntament. Millora espais annexos ermita Santa Paulina. 1.115 €
Miravet – Ajuntament. Arranjament façana est Església Vella. 293 €
Rasquera – Ajuntament. Arranjament plaça ermita. 3.841 €
Vinebre – Ajuntament. Millora accessibilitat ermita St Miquel. 2.723 €

TARRAGONÈS
El Morell – Ajuntament. Condicionament església Granja dels Frares. 2.071 €
Vilallonga del Camp – Ajuntament. Millora casa ermità ermita Roser. 3.841 €

TERRA ALTA
Gandesa – Ajuntament. Arranjament capelleta exterior Fontcalda. 1.819 €
Vilalba dels Arcs – Ajuntament. Adequació espai annex ermita St Pau. 1.094 €
La Pobla de Massaluca – Ajunt. Rehabilitació entorn ermita Sta Madrona. 170 €

dimarts, 20 de juliol de 2010

Presentació Amics de Fontscaldetes

La presentació dels Amics de Fontscaldetes la va fer el Josep Maria Balcells de Cal Mason i la va penjar a Slideshare perquè tothom la pugui veure.

La presentació esta feta amb Power Point i descriu perfectament els objectius de l'Associació, la seva Junta i la seva organització.

http://www.slideshare.net/JBALCELLSCA/presentaci-amics-de-fontscaldetes

diumenge, 20 de juny de 2010

Fontscaldetes al Google Earth

Hem trobat una pàgina on el Joel Marimon hi te penjades unes fotografies de Fontscaldetes que han estat seleccionades per Google Earth. Les fotografies estan fetes el juliol del 2008.

Podeu vuere-les a: http://www.panoramio.com/photo/11835352

diumenge, 23 de maig de 2010

Ressenya: “Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova”

 Títol: “Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova
Autors: Jesus M. Oliver, Valentí Gual Vilà, Gener Gonzalvo Bou, Josep Prats Tarsà, Josep Baluja Barreiro, Antoni Carreras Casanovas, Josep M. Sans i Travé, Joan Dich i Mas i Josep M. Rovira i Valls.
Primera edició, novembre del 2008
Cossetània Edicions, col·lecció “El Bagul”, 9
152 pàgines
ISBN 978−84−9791−429−1
Preu: 15,00 euros.
 

L’origen d’aquest llibre cal associar-lo a l’exposició que, amb el mateix títol, es podia visitar fa uns mesos al monestir de Santa Maria de Poblet i, anteriorment, als monestirs de Vallbona de les Monges i Santes Creus, així com a les poblacions de Valls, la Seu d’Urgell, Santa Coloma de Queralt i Balaguer, amb un nombre de visitants que sobrepassa els 38.000.
La finalitat del llibre és oferir al lector una introducció a tot el que ha representat el Cister en el repoblament de la Catalunya Nova, d’una banda, i al conjunt de la història de Catalunya en el sentit més ampli. El paper que van jugar els monjos d’aquesta orde en la cohesió del país i dels nous territoris incorporats al comtat de Barcelona va ser bàsic i fonamental.
Per tant, no només es parla al llibre dels tres monestirs que actualment formen l’anomenada “Ruta del Cister”, Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges i les característiques particulars de cada monestir, sinó que també es fa una introducció al marc històric del moment de la fundació, al segle XII.
Així mateix, hi ha un breu però molt ben realitzada introducció als elements característics de l’arquitectura romànica i gòtica, des de la distribució de l’espai i la funció dels diversos elements que no poden faltar a cap monestir cistercenc (la sala capitular, el refetor, el claustre, la biblioteca… i, naturalment, l’església).
Però la influència del Cister no acaba en el monestir: la seva importància en la cohesió territorial i ens les transformacions econòmiques del país. Com a prova d’això trobem l’existència de nombroses granges, a partir de les quals s’anava articulant l’economia de la zona i el repoblament d’uns territoris que, d’ençà la incorporació als dominis ja de la Corona d’Aragó. Un bon exemple d’això és la imponent granja de Milmanda, prop de Poblet.
En parlar de l’arquitectura dels tres monestirs i els diversos elements de construcció descobrim com el Cister va introduir un estil artístic propi, auster i elegant, que tendia a elevar l’esperit i alliberar-lo de qualsevol pensament mundà; d’una extrema simplicitat, gens carregada, de línies senzilles i harmonioses, amb un elegant ús de la llum natural dins dels espais de culte. En definitiva, un cant a l’obra perfecta de la creació.
Feta les introduccions generals a tot el relacionat amb el Cister, es realitza una descripció de cada un dels tres monestirs, considerant en cada cas l’entorn geogràfic, social, espiritual, així com la seva situació actual.
Per a cada monestir ens presenten les principals obres artístiques o d’una importància històrica i els seus elements singulars: els claustres, les imponents tombes reials. I també la influència sobre el territori, amb les diverses pedanies i municipis on es trobaven les possessions dels diversos monestirs i que abasten pràcticament tota la Catalunya Nova i altres territoris de la Catalunya Vella.
En conjunt, per tant, és una excel·lent visió general sobre el Cister i la història de Catalunya. Un llibre que, gràcies a l’excel·lent tasca dels seus nou autors, es converteix en una perfecta eina per començar a conèixer la importància que han tingut en la construcció de Catalunya i tot allò que representa per a la nostra història. Finalment, una menció especial per a  l’excel·lent i abundant fotografia que acompanya al text.
En definitiva, un llibre excepcional.

Ressenya extreta i reproduïda integrament del blog: http://www.llibrevell.cat/wp/cister-monestirs-reials-a-la-catalunya-nova/

diumenge, 2 de maig de 2010

Recuperat l'antic Sant Crist de Fontscaldetes

Gràcies a una família que el va protegir de la barbàrie de la Guerra Civil tornem a tenir entre nosaltres el Sant Crist de l'església de Fontscaldetes. A la fotografia del 1935 que publiquem en aquest mateix blog podem observar que sota el quadre de l'Assumpció hi ha un petit Sant Crist. Aquest és el que la família Bella, veïna de Fontscaldetes i que resideix actualment a El Pla de Santa Maria, va guardar i protegir de les flames que a la plaça de l'església cremaren el poc patrimoni artístic del poble. Durant anys l'han sabut guardar i protegir fins que ha arribat el dia de retornar-lo al seu lloc d'origen. Avui, dia de la Festa Major petita de Cabra l'hem pogut tenir a les mans. Es tracta d'un Sant Crist d'uns 50 cm. d'alçada. El farem observar detingudament per un especialista i procedirem a la seva restauració. Tant la imatge com la fusta semblen estar en bon estat. De moment el guardem al cambril de l'església de Cabra juntament amb el Nen Jesús del que ja hem informat en aquest blog. Pròximament l'inventariarem i en publicarem les dades. Les bones notícies a l'entorn de Fontscaldetes es van succeint. Moltes gràcies a la família Bella per haver-lo custodiat durant tants anys.

divendres, 30 d’abril de 2010

La Palmira Ferré en una fotografia de Pere Català i Pic

Provinent també de l'arxiu familiar de la Palmira Ferré i del Josep Freixes us presentem aquesta nova fotografia que des d'avui forma part del nostre arxiu. Es tracta d'una fotografia de la Palmira quan tenia 15 anys. Està datada al revers, manuscrita, com a realitzada el 1931. També al revers hi figura la marca o logotip de l'estudi Català amb una imatge de l'època impresa en un to blau-verdós on a més de la marca FOTO CATALÀ hi diu VALLS i MONTBLANC. Al mig de la imatge del logotip de Català es pot apreciar una mena de recipient alt i esvelt que conté cinc fruites probablement pomes, taronges o préssecs. La fotografia de la Palmira està positivada en un to sèpia, característic de l'època sobre un cartonet de mig mil·límetre aproximadament. És una fotografia d'estudi, feta probablement a Valls on la jove Palmira posa al costat d'una columna amb un capitell amb flors. La fotografia està molt ben conservada, això fa que es pugui observar amb detall la seva qualitat. Per la data de la fotografia -1931- podem afirmar que va ser feta per l'insigne fotògraf vallenc Pere Català i Pic que aleshores tenia estudi a Valls i a Montblanc.  

Recordem que Pere Català i Pic, juntament amb els seus fills Pere i Francesc formaran part de la Galeria de Ciutadans Il·lustres el proper mes de febrer. Cada deu anys, coincidint amb les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, la ciutat de Valls honora els seus fills il·lustres dedicant-lis un quadre a la planta noble de l'Ajuntament. El retrat de la família Català s'ha encarregat aquest any al pintor Enric Adserà Riba, artista resident a Zaandam (Holanda) molt vinculat a Valls i a l'Alt Camp tant per haver nascut a Cabra del Camp com per haver estat deixeble de l'escultor Josep Busquets i de Cèsar Martinell. L'Enric també està col·laborant amb la recuperació de Fontscaldetes.

L'altar de l'església de Fontscaldetes

Continuem reben aportacions a l'arxiu fotogràfic de Fontscaldetes. Aquesta que us presentem és una de les fotografies de l'arxiu familiar de la Palmira Ferré i del Josep Freixes i, per la seva temàtica, constitueix com una de les més importants del nostre fons. És l'única fotografia que tenim fins al moment de com era l'altar de l'església abans de la Guerra Civil. La fotografia, d'autor desconegut, està datada del 1935 segons figura manuscrit de la pròpia lletra de la Palmira. Un pas més per a poder recuperar l'interior de la nostra església. Un pas més per recuperar Fontscaldetes. Moltes gràcies a la família Freixes i Ferré per la seva generositat.

divendres, 23 d’abril de 2010

Inaugurem una nova secció del blog: BIBLIOTECA DE FONTSCALDETES

L’Alt Gaià, entre la Segarra i el Camp
Ignasi Planas de Martí
Els millors itineraris a peu i en bicicleta per les serres d’Ancosa, Brufaganya, Miralles, Montclar, Montmell, Queralt i Selmella 
Cossetània Edicions. Valls 1999. Col·lecció: Azimut , núm 4

Aquest llibre descriu itineraris de muntanya per una zona molt poc poblada i bastant desconeguda tot i la seva proximitat a centres urbans, i a cavall entre les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Penedès, l’Alt Penedès i l’Anoia. Els dotze itineraris que es poden fer a peu i en BTT transcorren per les serres d’Ancosa, Brufaganya, Miralles, Montclar, Montmell, Queralt i Selmella.

L'itinerari 1 porta per nom: de Cabra del Camp a Fontscaldetes i el Cogulló.
Hi ha una interessant descripció de l'estat d'abandó de Fontscaldetes a més de les dades necessàries per arribar-hi per camins i senderons. Una bona excursió que us recomanem.

COL·LABOREU AMB NOSALTRES
Si sabeu d'algun llibre on hi podem trobar alguna informació sobre Fontscaldetes feu-nos arribar una nota i la publicarem en aquesta secció. La nostra intenció es recollir físicament tots els llibres possibles que parlin del nostre poble i anar farcint de dades la nostra història.

Avui, diada de Sant Jordi, inaugurem aquesta secció del nostre Blog. 
23  d'abril de 2010







dilluns, 12 d’abril de 2010

Nova secció del Blog: ARXIU AUDIOVISUAL

Podeu prémer l'enllaç adjunt per veure el reportatge que en Llucià Ferré al programa de TV3 "Quin País!" va dedicar a Cabra del Camp. Hi ha una  entrevista a la font de Fontscaldetes amb l'Albert Rovira i el Josep de Cal Jeroni. La primera data d'emissió del programa va ser el juliol de 2009. Posteriorment l'hem pogut veure en una altra emissió el 2010.

PROGRAMA QUIN PAÍS! - TV3

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=47752

Cabra del Camp

A Cabra del Camp, a més de dues festes majors, organitzen la Festa del Segar i del Batre. "Quin país!" dedica el capítol a aquesta població de l'Alt Camp i en descobreix algunes particularitats.

A Cabra del Camp, concretament a la urbanització Mas del Plata, hi ha una reproducció de 12 metres d'alçada del personatge de còmic Mazinger Z. Està fet de ferro i de fibra de vidre. El presentador del programa, Llucià Ferrer, parla d'aquesta escultura gegant amb Amèlia Eslava, presidenta de l'Associació de Veïns de Mas del Plata, i amb en Josep Maria, un altre veí de la urbanització.

Cabra del Camp celebra dues festes majors, la Gran i la Petita. Una altra festa és la del Segar i del Batre, i el Llucià conversa amb dos dels seus organitzadors, Antonio Bosch i Josep Forn. La Festa del Segar té lloc el primer diumenge de juliol; després ve la Festa del Batre, el primer diumenge d'agost; i, finalment, la Festa del Sembrar, que se celebra el tercer diumenge de novembre.

Tot seguit, el presentador es troba amb Maria Robert, de la Confraria del Sant Crist de Cabra del Camp. Tots dos parlen de la figura del Sant Crist, que, segons els veïns, fa ploure quan el treuen al carrer.

El presentador també es desplaça fins a Fontscaldetes, un nucli que pertany al municipi de Cabra del Camp i que va ser abandonat a la dècada dels 60. Ara, un grup de veïns volen recuperar Fontscaldetes i, per això, han creat una associació. Aquí, el Llucià es troba amb Josep Baldrich, l'últim veí que va marxar de Fontscaldetes, i Albert Rovira, membre de l'associació.

I, finalment, a l'ajuntament, el presentador entrevista l'alcalde de Cabra del Camp, Andreu Ferré.

diumenge, 11 d’abril de 2010

Excursió fotogràfica a Fontscaldetes


L'associació fotogràfica UllPlà en col·laboració amb La Xiruca Foradada, ambdues entitats del Pla de Santa Maria, han organitzat una excursió fotogràfica a Fontscaldetes. Una quarantena d'afeccionats a la fotografia i a caminar han arribat a Fontscaldetes a mig matí. Les fotografies que han fet les podrem veure exposades a les botigues del Pla com tenen costum aquesta associació.
Animem a els amics del Pla a col·laborar en la recuperació de Fontscaldetes, poble lligat també a la seva història i als seus records.

Gràcies a la vostra iniciativa de divulgació de Fontscaldetes.

dilluns, 22 de març de 2010

Article de la Gemma Casalé al Diari de Tarragona

El Diari de Tarragona d'avui (21/03/2010) dedica una pàgina sencera al projecte de Fontscaldetes. Moltes gràcies a la periodista Gemma Casalé per ajudar-nos a tirar endavant la recuperació de Fontscaldetes patrimoni de tots. Podeu consultar l'article, aquí: 

 http://www.diaridetarragona.com/camp/041833/units/per/recuperar/fontscaldetes

diumenge, 21 de març de 2010

Fontscaldetes al Tu Ajudes de Caixa Tarragona

El projecte de recuperació de Fontscaldetes ha estat inclòs en el prograna Tu Ajudes de Caixa Tarragona. Amb aquest programa es preten que els titulars d'un compte corrent o d'una llibreta a Caixa Tarragona decideixen on van una part dels diners de l'obra social d'aquesta entitat.

Compte, si busqueu el projecte de Fontscaldetes al lloc web de Caixa Tarragona heu de buscar-lo per PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE CABRA DEL CAMP

http://www.caixatarragona.com/tuajudes/

Si teniu un compte corrent a Caixa Tarragona, només cal que accediu a aquesta pàgina i podeu votar per Fontscaldetes. No costa res. Un click i ens ajudaràs a recuperar aquest preciós poble de l'Alt Camp.

Fes-ho ara: 

dimarts, 16 de març de 2010

1830: els Rovira Marimon de Fontscaldes de Cabra


Reproduïm integre l'escrit que ens ha enviat l'Anna Oliva de Vilanova i la Geltrú. L'Anna, en la recerca de la seva família, es va posar en contacte amb nosaltres per resseguir la nissaga dels Rovira de Fontscaldetes de la qual ella n'és descendent. Ens hem posat els deures d'anar publicant les troballes que trobem amb aquest cognom de Fontscaldetes amb la finalitat d'anar farcint l'arbre genealògic de les famílies de Fontscaldetes. Suposem, encara que no ho podem demostrar -tot i que ens hi ajuda molt el llibre de l'Elisabet Baldor del Pla publicat pel Consell Comarcal de l'Alt Camp- que el cognom Rovira, i potser també el cognom Martí, va arribar a Fontscaldetes provinent del Pont d'Armentera cap al segle XVI com a llogaters de Santes Creus, quan el monestir va començar una sèrie d'arrendaments de la majoria de les seves propietats.

Aquest document de l'Anna Oliva ens mostra un casament entre un Oliva del Pla i una Rovira de Fontscaldetes (Fontscaldes de Cabra diu el document) que va anar a viure al Pla. 

Motes gràcies Anna per la teva col·laboració.

T'envio les dades que tinc dels Rovira Marimon de Fontscaldes de Cabra segons consta.
T'envio la partida de baptisme al Pla de Santa Maria de Joan Oliva Rovira fill de Joan Oliva Estrada, del Pla i Rosa Rovira Marimon de Fontscaldes de Cabra.
Veuràs que a la Rosa Rovira li falta el segon cognom  però en la segona pàgina consten els noms dels avis materns Josep Rovira i Antònia Marimon. La població d'ells aquí no surt, però com a padrina consta Antònia Rovira Marimon de Fontscaldes de Cabra.
Tinc anotat provisionalment que Antonia Rovira Marimon i per tant Rosa Rovira Marimon són germanes, cosa que m'agradaria comprovar en algun arxiu i per tant els seus pares també serien de Fontscaldes de Cabra.
Els capítols matrimonials que tinc son, també, els de Joan Oliva i Rovira que es va casar amb Antònia Pujol i Mateu. Ens aquests capítols matrimonials el pare d'ell ja era mort i fa referència en els capítols a que els seus pares per tant, Joan Oliva Estrada i Antònia Rovira i Marimon van fer capítols matrimonials amb el notari de Valls, Ramon Grau, el cinc d'octubre de mil vuit-cents quaranta vuit. No ser si aquests capítols matrimonials estan arxivats al Arxiu Comarcal de l'Alt Camp o es van extraviar, caldria mirar-ho, i potser allà sortiria la població d'ells.
Com pots veure a la partida de naixement Joan Oliva Rovira va néixer al Pla, el 2 de maig de 1850 i va ser el fill gran. La seva mare Rosa Rovira Marimon devia néixer al voltant de 1830, normalment quan es casaven tenien 20 anys que és el que calculo. Al Arxiu Arxidiocesà de Tarragona hi han les partides de naixement de Cabra del Camp del 1790 fins al 1841, això és una altre cosa que caldria mirar.
Si poguéssim trobar al arxiu Arxidiocesà de Tarragona la partida de naixement de Antònia Rovira Marimon que ja sabem segur que és de Fontscaldes de Cabra, sortiria la resta de la família i les generacions anteriors.
De moment el que està clar és que Antònia Rovira Marimon és de Fonstcaldes de Cabra i crec que els altres també ho són.
Espero que en la recerca que feu de documentació de Fontscaldetes aquesta aportació d'aquest nom o noms, ens pugi ajudar a trobar tan a vosaltres com a mi, tota la línia familiar dels Rovira de Fontscaldetes.

1786: data que hi havia sobre la porta del cor

Ho trobem en un llibre: En fou sufragània (de la de Cabra) l'església de Fontscaldetes. L'edifici actual fou bastit al final del segle XVIII. Sobre la porta d'accés al cor i al campanar hi havia la data del 1786. (MFG)

Aquestes dades les copiem del llibre que relacionem més avall. Com que no el tenim a les mans no podem escriure tot el paràgraf ni consultar les fonts. Ho posem aquí per la singularitat de la troballa.

Ramon Corts i Blay,Joan Galtés i Pujol,Albert Manent -  Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, Volum 1 - Generalitat de Catalunya, 1998.

Butlla papal de 1186 (2)

...en una butlla del papa Urbà III, de data 11-12-1186, al monestir de Valldaura, es reconeixia com a pertanyent a aquest: la granja de Valldaura amb l'honor de Barcelona i de Banyoles, la granja d'Ancosa, la granja de Valldossera, la granja de Fontscaldetes, la granja del Codony, la granja de Montornès, l'honor de Tortosa o l'honor de Tàrrega.  (ressenya bibliogràfica: Catalunya Romànica, v XXi, Barcelona 1995, p. 264)

Sánchez i González, Miquel ; El Císter: i al principi fou Valldaura. Santa Maria de Valldaura, 1150-1169, Edicions Cosetània. Valls, 2001. pàg 45.

diumenge, 7 de març de 2010

Fotografia de l'església del 1983: la portalada encara hi era.

Hem trobat una diapositiva feta probablement el 1983 (amb seguretat entre 1981 i 1988) quan vam fer una visita a Fontscaldetes per estrenar una nova càmera fotogràfica. Hi ha un reportatge més extens del poble que ja anirem publicant. De moment aquest tast ens va bé a tots. Es tracta de la imatge de la façana de l'església amb la portalada encara al seu lloc per bé que una mica descarnada. La campana ja no hi era; l'havien robat abans entre el 1977 i el 1980. No podem publicar el motiu de l'exactitud d'aquestes dates. El lladre les coneix i nosaltres també!
Del destí de la portalada no en tenim cap pista. Hi ha qui assegura haver-la vist ubicada en un xalet del Mas de Plata, però tot i encetar un procés molt rudimentari de recerca no hem sigut capaços de trobar-la. No cal fer culpables als que no ho sabem si ho són. Serà difícil recuperar-la perquè no hi ha cap data ni cap senyal que ens permeti identificar-la. De la campana si que coneixem el xoriço que va robar-la i el xalet on s'exposa com a trofeu d'espoli. El que no sabem és com fer-ho per a reclamar que la torni. Alguna idea?
Ajudeu-nos a recuperar la campana. Sabem on és i qui va ser el lladre. Ara, que hem de fer?

Gaudiu d'aquesta imatge que conservem, en la diapositiva original, al nostre arxiu.

dimecres, 24 de febrer de 2010

Fotografies de Fontscaldetes en el primer premi del Ciutat de Valls

La informació la trobem a El Punt i la signa la periodista Anna Estallo (24-02-2010)

http://www.elpunt.cat

"La reusenca Maria Gràcia de la Hoz Roch, una veterana del concurs estatal de fotografia Ciutat de Valls, absent, però, de les darreres edicions, és la guanyadora de la convocatòria del 2009 i s'ha emportat el guardó Pere Català i Pic, dotat amb 700 euros, per una col·lecció de cinc fotografies en color dedicades a Celma, Fontscaldetes, l'entorn del castell de Selmella i al municipi de Querol, territoris que configuren una part de la comarca de l'Alt Camp.
La decisió la va prendre ahir, al vespre, el jurat integrat pel fotògraf Pere Queralt, l'arquitecta Sònia Roca i José Luis Vicente, responsable de la comissió d'audiovisuals de l'Institut d'Estudis Vallencs –l'entitat que organitza el certamen– en un acte públic que va tenir lloc al pati de l'antic hospital de Sant Roc i al qual van assistir alguns dels participants"

1777: data de construcció de l'església de Fontscaldetes

La troballa d'avui és especialment interessant ja que ara estem immersos en la restauració de l'església de Fontscaldetes. Sabíem que l'església no era massa antiga -200 o 300 anys com a molt, dèiem- que havia estat restaurada després de la Guerra Civil tal com es pot llegir encara a la placa que hi ha damunt la portalada: 1942 (vegeu la fotografia que acompanya aquest escrit). Sabem, també, que en els granges cistercenques no era habitual construir-hi cap església; acostumava a haver-hi una petita capella dins les mateixes dependències de la granja. Aviat podrem publicar un petit treball que ens aportarà noves dades de com podia ser la distribució de Fontscaldetes al segle XII.
Ara toca parlar de l'església que sembla ser del segle XVIII.


Hem trobat un treball força interessant que ens dóna la pista -gràcies a una disputa entre l'abat de Santes Creus i l'arquebisbe de Tarragona el març de 1778- de la data de construcció de l'església que ens permet suposar acabada l'any 1777 o un o dos anys abans. Per tant, podem afirmar que l'església de Fontscaldetes va ser construïda el segle XVIII, fa 233 anys aproximadament.

El treball, del qual hem extret la informació que ens ocupa, el va fer un estudiós alacantí, Antonio Carrasco Rodríguez. Va ser publicat el 1997 a la Revista de Historia Moderna de l'Universitat d'Alacant.  L'autor fa referència a uns documents que va estudiar al Archivo Histórico Nacional de Madrid. Aporta una gran quantitat de bibliografia que permetrà als estudiosos aprofundir encara més, si cal.

El text, publicat en castellà diu així:


... /... Finalmente, contamos con dos pleitos en los que la decisión real favoreció a los obispos en perjuicio de abades de monasterios cuyas órdenes -cisterciense y benedictina- pertenecían al Real Patronato.
El primero de ellos enfrentó al abad y los monjes del monasterio cisterciense de Santas Cruces y al arzobispo de Tarragona, Juan Lario, porque éste gravó al monasterio con una pensión anual de 15 libras barcelonesas para la manutención de un sacerdote, con el único motivo de que dijese misa los días festivos en la capilla de reciente erección en el lugar de Fonscaldetas, de la baronía del monasterio; y el monasterio vio perjuicio en tal asignación al creer no estar obligado a pagar a dicho cura.

Visto en la Cámara el expediente, con lo que informaron los vicarios capitulares del arzobispado en sede vacante el 24 de marzo de 1778, y teniendo presente que la expresada pensión se impuso al monasterio en el Decreto de reducción de curatos, establecimientos de ayudas de parroquias y erección de vicarías, que formalizó el arzobispo el 10 de junio de 1772 y, con el consentimiento real manifestado en real cédula auxiliatoria del 14 del mes siguiente, publicó y ejecutó, Carlos III decretó el 17 de julio de 1779 que se llevase a efecto la referida contribución. Y para que dicha providencia tuviese efecto, encargó al nuevo arzobispo, Joaquín Santiyán y Valdivieso, que dispusiese lo conveniente a su cumplimiento en real cédula del 8 de agosto siguiente. ... /... 

A falta encar de nosu documents i per introduir-nos més l'estudi aportem algunes dades dades que ens poden ajudar, en el futur, a afinar més la data de construcció de l'església "de reciente erección":

Arquebisbes de Tarragona a l'època del document: 
Juan Lario y Lancis (1764-1777)
Joaquín de Santiyán y Valdivieso (1779-1783)


Abats de Santes Creus a l'època del document: 
Josep Franquet (1772-1776) 
Antoni Folc (1776-1780)


Bibliografia del document:
Antonio CARRASCO RODRÍGUEZ
Universidad de Alicante

LAS INTERVENCIONES REALES EN LOS PLEITOS
DEL REAL PATRONATO

REVISTA DE HISTORIA MODERNA Ns 16 (1997) (pp. 289-330)







diumenge, 24 de gener de 2010

Data històrica: 24 de gener de 2010

Probablement per primera vegada a la història de Fontscaldetes un tractor ha entrat a la plaça de l'església. A dos quarts de dues del migdia, el Josep M Calavera -de cal Fuguet- ha aconseguit netejar el complicat espai de carrer que ens privava l'entrada a la plaça des del camí de Cabra. Donada la complexitat i l'estretor del carrer principal pensem que no hi havia passat mai cap tractor i menys encara arribar fins a la plaça. Recordem que el poble va quedar deshabitat el 1964. En aquella data, a Cabra no hi havia més d'un parell de tractors. Aquesta fita potser no us semblarà massa important però per a nosaltres ha estat un dia emotiu.

1964: despoblament de Fontscaldetes

D'esquerra a dreta: Josep Baldrich (Pep Jeroni); Sònia; la Roser (dona del Pep Jeroni); i la Nati.

Avui hem anat a feinejar a Fontscaldetes. Com cada vegada les preguntes als antics veïns centren una bona part de la nostra tasca. La Roser, esposa del Pep Jeroni, ens ha confirmat algunes dades que afegim a les que tenim amb el risc, és clar, de duplicar-ne algunes. Sembla ser que l'àvia de cal Jeroni va morir el dia 14 de desembre de 1963 a Fontscaldetes. Hi ha l'anèctota que la van portar a enterrar a Cabra amb el tractor degut a la neu que hi havia. Els de cal Jeroni ja s'estaven construïnt la casa de Cabra -on habiten actualment- a tocar del Xalet i del magatzem de la Societat Agrícola -entrant a Cabra venint del Pla a ma esquerra justa a tocar del tomb que fa la carretera- de la qual ens diu que ja hi havia l'estrautura feta, les obertures i la teulada però que encara faltava acabar-la. A Cabra els Jeroni s'hi van traslladar a la primavera del 1964. El Pep Jeroni i la Roser es van casar el setembre de 1964. La mare del Pep es va morir pocs mesos després.
Aquesta dada es especialment interessant perquè en diu que els Jeroni van romandre a Fontcaldetes fins el 1964 i no el 1962 com fins ara havíem assegurat.
Recordem que el Pep Jeroni - Josep Baldrich- eren els propietaris de l'antiga hisenda de cal Rovira, una de les més importants de Fontscaldetes i que avui és propietat del Sr. Martorell de Roda de Berà.
El Pep es va casar amb la Roser de Cal Paio, descendent del Pla de Santa Maria i es van instal·lar a Cabra del Camp el 1964 on encara hi viuen. Formen part activa de la colla que intenta recuperar Fontscaldetes.

diumenge, 17 de gener de 2010

El document de 1173: la gestació de la granja de Fontscaldetes

Aquest és el document "fundacional" de Fontscaldetes. És la primera de les compres que l'abat Pere va fer a l'entorn de Fontscaldetes per ubicar-hi la futura granja del monestir. Sabem que Santes Creus projectava fer-hi una granja el 1170 però no fou fins el 1173 que va comprar-hi la primera finca. Donada la seva importància històrica, reproduïm el document original, en llatí, que Joan Papell va publicar, el 2005, al seu Diplomatari de Santes Creus. Destaquem, en vermell, els topònims que ens afecten amb la finalitat de poder-los ubicar al terme de Cabra en l'actualitat. Alguns són ben evidents, d'altres en canvi no sabem on son. És una tasca feixuga però interessant. Haurem de continuar investigant i preguntant a la gent del poble per si en recorden algun que no sabem. Ajudeu-nos.

A la fotografia: Joan Papell, Carme Mansilla i Josep M Rovira



1173, febrer, 9 (1)
Garcia de Siurana, la seva muller Guillema i el seu fill Ramon venen
l’alou de Fontscaldetes, al terme del castell de Selmella, juntament
amb tots els drets i jurisdiccions, a l’abat Pere i al monestir de
Santes Creus per cent cinquanta sous de Barcelona.


A: AHNM. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María.
Carpeta 2758, núm. 18. Original.


B: AHNM. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María.
Carpeta 2758, núm. 19. Trasllat de 30 d’abril de 1222 (Sig+num fratris
Berengari Dezcanos, testes huius translati; sig+num fratris Arnaldi de Santo
Ylario, testis. Sig+num Petri Arnaldi, monachi, qui hoc translatum scripsit die
et anno quo supra).


C: BT. Cartulari de Santes Creus. El “Libre Blanch”, foli 38v.


a: UDINA MARTORELL, Frederic, El “Llibre Blanch” de Santes Creus (Cartulario
del siglo XII), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Sección
de Estudios Medievales de Barcelona, Barcelona, MCMXLVII.


Cit.: PAPELL TARDIU, Joan, “El domini del monestir de Santes Creus. Un exemple
d’organització del territori en època medieval (1150-1233)”, Territori
i societat a l’edat mitjana. Història, arqueologia, Documentació, III
(1999-2000). Edició a cura de Jordi Bolós-Joan J. Busqueta, Universitat
de Lleida, Lleida 2000.


Sit notum cunctis scire volentibus quia ut ego Garsia de Siurana et uxor mea Guillelma una cum filio nostro Raimundo vendimus vobis, scilicet, Petro, abbati Sancte Crucis et fratribus suis, tam presentibus quam futuris, alodium nostrum proprium. Estautem predictum alodium in comitatu Barchinone, in termino castri de Celmela, in loco vocitato ad Fontes Calidas. Advenit ad me Garsiam per uxorem meam Guillelmam et mihi Guillelme per paternam vocem. Terminatur autem predictum alodium a parte orientis in ipsa carrera de Captivariis, quo (2) vadit de rivo (3) Despeds ad Capram, a meridie in ipso torrente de ipsa spelunca de Solano, a parte vero circii in ipsa roca de Cabarrasa, ab occiduo in ipso torrente qui exit de Roca Rubea et revertitur in ipsa carrera de Captivariis. Quantum iste quatuor affrontationes includunt et isti termini ambiunt sic vendimus vobis predictis ac de nostro iure in vestrum tradimus dominium et potestatem ad faciendum quicquid ibi vel melius facere volueritis. Accepimus autem a vobis pro hac venditione ·C·XL· solidos denariorum monete Barchinone, quos nos vobis dedimus et vos manibus nostris accepistis. Si quis hoc disrumpere temptaverit non hoc valeat sed in duplo componat et insuper iram Dei incurrat.
Actum est hoc ·Vº· idus februarii anno ab Incarnatione Domini ·Mº·Cº·LXXXº·IIº·, regni regis Ledovici iunioris ·XXXº·IIº·
Sig+num Garsie de Siurana, sig+num Guillelme, uxoris eius, sig+num Raimundi, filii eorum, nos qui hanc venditionem fecimus firmamus firmarique rogamus.
Sig+num Ferrarii de Pontilis. Sig+num Guillelmi, castlani de Pontils.
Sig+num Berengarii de Pontils. Sig+num Guillelmi de Rourico. Sig+num Guillelmi Ferrarii, filii eius.
Sig+num Petri, monachi, qui hoc scripsit die et anno quo supra.

1. Segons l’any de l’encarnació es tracta del dia 9 de febrer de 1173; en canvi, si
optem pel dels reis francs, tenim el 9 de febrer de 1171. Fem servir la datació de l’any
de l’encarnació. 

2 . B : quo . 
3 . a. Rivo .
PAPELL TARDIU, Joan, “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225) Volum I”. FUNDACIÓ NOGUERA. Col·lecció DIPLOMATARIS. Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ. Edita: Pagès Editors. Primera edició: novembre de 2005. Lleida 2005.




Estudi toponímic:
comitatu Barchinone= comtat de Barcelona 
castri de Celmela = Castell de Selmella 
loco vocitato ad Fontes Calidas= Lloc anomenat de Fonts Caldes (Fontscaldetes)
carrera de Captivariis, quo (2) vadit de rivo (3) Despeds ad Capram= camí o via Captivària (?) o de captius, que va del riu (torrent) de Rupit a Cabra. Recordem que Cabra, el 1173 podria estar ubicada encara sota el coll a la partida dels Castells Tallats. No obstant pensem que el poble actual, en aquestes dates ja s'estava formant damunt del coll.
spelunca de Solano= cova del Solano, o del Solà (?)
roca de Cabarrasa= roca de Cabarrà
torrente qui exit de Roca Rubea et revertitur in ipsa carrera de Captivariis= torrent que surt de la Roca Roja (?) i que dóna a la via Captivària (?).