Articles més recents

diumenge, 24 de gener de 2010

Data històrica: 24 de gener de 2010

Probablement per primera vegada a la història de Fontscaldetes un tractor ha entrat a la plaça de l'església. A dos quarts de dues del migdia, el Josep M Calavera -de cal Fuguet- ha aconseguit netejar el complicat espai de carrer que ens privava l'entrada a la plaça des del camí de Cabra. Donada la complexitat i l'estretor del carrer principal pensem que no hi havia passat mai cap tractor i menys encara arribar fins a la plaça. Recordem que el poble va quedar deshabitat el 1964. En aquella data, a Cabra no hi havia més d'un parell de tractors. Aquesta fita potser no us semblarà massa important però per a nosaltres ha estat un dia emotiu.

1964: despoblament de Fontscaldetes

D'esquerra a dreta: Josep Baldrich (Pep Jeroni); Sònia; la Roser (dona del Pep Jeroni); i la Nati.

Avui hem anat a feinejar a Fontscaldetes. Com cada vegada les preguntes als antics veïns centren una bona part de la nostra tasca. La Roser, esposa del Pep Jeroni, ens ha confirmat algunes dades que afegim a les que tenim amb el risc, és clar, de duplicar-ne algunes. Sembla ser que l'àvia de cal Jeroni va morir el dia 14 de desembre de 1963 a Fontscaldetes. Hi ha l'anèctota que la van portar a enterrar a Cabra amb el tractor degut a la neu que hi havia. Els de cal Jeroni ja s'estaven construïnt la casa de Cabra -on habiten actualment- a tocar del Xalet i del magatzem de la Societat Agrícola -entrant a Cabra venint del Pla a ma esquerra justa a tocar del tomb que fa la carretera- de la qual ens diu que ja hi havia l'estrautura feta, les obertures i la teulada però que encara faltava acabar-la. A Cabra els Jeroni s'hi van traslladar a la primavera del 1964. El Pep Jeroni i la Roser es van casar el setembre de 1964. La mare del Pep es va morir pocs mesos després.
Aquesta dada es especialment interessant perquè en diu que els Jeroni van romandre a Fontcaldetes fins el 1964 i no el 1962 com fins ara havíem assegurat.
Recordem que el Pep Jeroni - Josep Baldrich- eren els propietaris de l'antiga hisenda de cal Rovira, una de les més importants de Fontscaldetes i que avui és propietat del Sr. Martorell de Roda de Berà.
El Pep es va casar amb la Roser de Cal Paio, descendent del Pla de Santa Maria i es van instal·lar a Cabra del Camp el 1964 on encara hi viuen. Formen part activa de la colla que intenta recuperar Fontscaldetes.

diumenge, 17 de gener de 2010

El document de 1173: la gestació de la granja de Fontscaldetes

Aquest és el document "fundacional" de Fontscaldetes. És la primera de les compres que l'abat Pere va fer a l'entorn de Fontscaldetes per ubicar-hi la futura granja del monestir. Sabem que Santes Creus projectava fer-hi una granja el 1170 però no fou fins el 1173 que va comprar-hi la primera finca. Donada la seva importància històrica, reproduïm el document original, en llatí, que Joan Papell va publicar, el 2005, al seu Diplomatari de Santes Creus. Destaquem, en vermell, els topònims que ens afecten amb la finalitat de poder-los ubicar al terme de Cabra en l'actualitat. Alguns són ben evidents, d'altres en canvi no sabem on son. És una tasca feixuga però interessant. Haurem de continuar investigant i preguntant a la gent del poble per si en recorden algun que no sabem. Ajudeu-nos.

A la fotografia: Joan Papell, Carme Mansilla i Josep M Rovira



1173, febrer, 9 (1)
Garcia de Siurana, la seva muller Guillema i el seu fill Ramon venen
l’alou de Fontscaldetes, al terme del castell de Selmella, juntament
amb tots els drets i jurisdiccions, a l’abat Pere i al monestir de
Santes Creus per cent cinquanta sous de Barcelona.


A: AHNM. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María.
Carpeta 2758, núm. 18. Original.


B: AHNM. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María.
Carpeta 2758, núm. 19. Trasllat de 30 d’abril de 1222 (Sig+num fratris
Berengari Dezcanos, testes huius translati; sig+num fratris Arnaldi de Santo
Ylario, testis. Sig+num Petri Arnaldi, monachi, qui hoc translatum scripsit die
et anno quo supra).


C: BT. Cartulari de Santes Creus. El “Libre Blanch”, foli 38v.


a: UDINA MARTORELL, Frederic, El “Llibre Blanch” de Santes Creus (Cartulario
del siglo XII), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Sección
de Estudios Medievales de Barcelona, Barcelona, MCMXLVII.


Cit.: PAPELL TARDIU, Joan, “El domini del monestir de Santes Creus. Un exemple
d’organització del territori en època medieval (1150-1233)”, Territori
i societat a l’edat mitjana. Història, arqueologia, Documentació, III
(1999-2000). Edició a cura de Jordi Bolós-Joan J. Busqueta, Universitat
de Lleida, Lleida 2000.


Sit notum cunctis scire volentibus quia ut ego Garsia de Siurana et uxor mea Guillelma una cum filio nostro Raimundo vendimus vobis, scilicet, Petro, abbati Sancte Crucis et fratribus suis, tam presentibus quam futuris, alodium nostrum proprium. Estautem predictum alodium in comitatu Barchinone, in termino castri de Celmela, in loco vocitato ad Fontes Calidas. Advenit ad me Garsiam per uxorem meam Guillelmam et mihi Guillelme per paternam vocem. Terminatur autem predictum alodium a parte orientis in ipsa carrera de Captivariis, quo (2) vadit de rivo (3) Despeds ad Capram, a meridie in ipso torrente de ipsa spelunca de Solano, a parte vero circii in ipsa roca de Cabarrasa, ab occiduo in ipso torrente qui exit de Roca Rubea et revertitur in ipsa carrera de Captivariis. Quantum iste quatuor affrontationes includunt et isti termini ambiunt sic vendimus vobis predictis ac de nostro iure in vestrum tradimus dominium et potestatem ad faciendum quicquid ibi vel melius facere volueritis. Accepimus autem a vobis pro hac venditione ·C·XL· solidos denariorum monete Barchinone, quos nos vobis dedimus et vos manibus nostris accepistis. Si quis hoc disrumpere temptaverit non hoc valeat sed in duplo componat et insuper iram Dei incurrat.
Actum est hoc ·Vº· idus februarii anno ab Incarnatione Domini ·Mº·Cº·LXXXº·IIº·, regni regis Ledovici iunioris ·XXXº·IIº·
Sig+num Garsie de Siurana, sig+num Guillelme, uxoris eius, sig+num Raimundi, filii eorum, nos qui hanc venditionem fecimus firmamus firmarique rogamus.
Sig+num Ferrarii de Pontilis. Sig+num Guillelmi, castlani de Pontils.
Sig+num Berengarii de Pontils. Sig+num Guillelmi de Rourico. Sig+num Guillelmi Ferrarii, filii eius.
Sig+num Petri, monachi, qui hoc scripsit die et anno quo supra.

1. Segons l’any de l’encarnació es tracta del dia 9 de febrer de 1173; en canvi, si
optem pel dels reis francs, tenim el 9 de febrer de 1171. Fem servir la datació de l’any
de l’encarnació. 

2 . B : quo . 
3 . a. Rivo .
PAPELL TARDIU, Joan, “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225) Volum I”. FUNDACIÓ NOGUERA. Col·lecció DIPLOMATARIS. Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ. Edita: Pagès Editors. Primera edició: novembre de 2005. Lleida 2005.




Estudi toponímic:
comitatu Barchinone= comtat de Barcelona 
castri de Celmela = Castell de Selmella 
loco vocitato ad Fontes Calidas= Lloc anomenat de Fonts Caldes (Fontscaldetes)
carrera de Captivariis, quo (2) vadit de rivo (3) Despeds ad Capram= camí o via Captivària (?) o de captius, que va del riu (torrent) de Rupit a Cabra. Recordem que Cabra, el 1173 podria estar ubicada encara sota el coll a la partida dels Castells Tallats. No obstant pensem que el poble actual, en aquestes dates ja s'estava formant damunt del coll.
spelunca de Solano= cova del Solano, o del Solà (?)
roca de Cabarrasa= roca de Cabarrà
torrente qui exit de Roca Rubea et revertitur in ipsa carrera de Captivariis= torrent que surt de la Roca Roja (?) i que dóna a la via Captivària (?).

Document de maig de 1178

1178, maig, 1
Ramon del Pujol, el seu nebot Berenguer i la seva germana Ramona,
amb el consell dels prohoms Ramon Pallarès, Guillem de Rauric
i Jover, batlle de Figuerola, i d’altres prohoms de Cabra, cedeixen
a Santes Creus, a mans de l’abat Pere, tot l’honor de Fontscaldetes,
amb totes les seves pertinences. Per aquesta renúncia de drets
reben dels béns monacals la quantitat de vuitanta sous
barcelonesos.


[A]: Original perdut.
B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 40v.
a: UDINA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 203, doc. 205.
Cit.: FORT, El senyoriu...


Sit notum cunctis quod ego Raimundus de Pujol et nepos
meos(1) Berengarius et soror mea Raimunda, una cum consilio
proborum hominum, scilicet, Raimundi Paiares et Guillelmi de
Roricho et de Iovario, baiulo de Figerola, nec non et aliorum
proborum hominum de Cabra, definimus et evacuamus et pacificamus
domui de Sanctis Crucibus et tibi Petro et omni tuo conventui
in perpetuum illum omnem honorem de Fontibus Calidis, cum
omnibus suis pertinenciis(2) et cum exitibus et regressibus suis integriter,
sicut melius dici vel intelligi potest, ad vestrum salvamentum.
Et est manifestum. Accepimus autem a vobis pro hac diffinicione(3)
·LXX· solidos denariorum bone monete Barchinone, et convenimus
vobis esse guarentes de hoc predicto honore contra cunctos homines
et feminas.

1. meus . 2 . a. pertinentiis . 3 . a. diffinitione .

PAPELL TARDIU, Joan, “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225) Volum I”. FUNDACIÓ NOGUERA. Col·lecció DIPLOMATARIS. Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ. Edita: Pagès Editors. Primera edició: novembre de 2005. Lleida 2005.

Estudi toponímic:
Roricho = Rauric (poble de la Conca de Barberà aprop de Santa Coloma de Queralt)
Fontibus Calidis= Fonts Caldes (Fontscaldetes) 
Figerola= Figuerola (poble de l'Alt Camp, a 3 km de Cabra)

dissabte, 16 de gener de 2010

Document de febrer de 1178

1178, febrer, 2
Guillem Guerau de Cervelló, per decisió i consell d’alguns prohoms —Guillem de Pontils i d’Arnau de Banyoles, nebot i cunyat seus respectivament, i d’altres— ven perpètuament l’alou que té amb Ferrer de Pontils i Guillem de Pontils, situat a Fontscaldetes i a Conill, dins el terme del castell de Selmella, a Santes Creus, amb caràcter alodial i amb cessió de drets i jurisdiccions, a canvi d’un pollí i dos auris.

..."et vendimus monasterio de Sanctis Crucibus per suum proprium
et liberum et francum(2) alodium ad faciendam suam voluntatem
quicquid inde facere voluerint. Est autem predictum alodium in
terminio de Celmela, in loco vocitato Fonscaldals(3) et Conil.(4) Accepimus autem pro hac(5) venditione unum pollinum et duos aureos." ...

2 . a. franchum . 3 . Al cartulari, Fontscaldas i a. Fonscaldas . 4 . Conil , escrit sobre raspadura.

PAPELL TARDIU, Joan, “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225) Volum I”. FUNDACIÓ NOGUERA. Col·lecció DIPLOMATARIS. Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ. Edita: Pagès Editors. Primera edició: novembre de 2005. Lleida 2005.

Estudi toponímic:
termino de Celmela = terme de Selmella 
loco vocitato Fonscaldals o Fonscaldas= Lloc anomenat de Fontscaldes (Fontscaldetes)
Conil= Conill (part del terme situat al NE de Cabra)

diumenge, 10 de gener de 2010

El Nen Jesús de Fontscaldetes

És una història que sembla un conte però és una veritat com un temple. Arrel de l’inici de la recuperació del poble de Fontscaldetes, vam rebre una emocionada trucada telefònica de la Palmira Ferré i del Josep Freixes. Volien saber qui havia decidit netejar Fontscadetes per agrair-li personalment aquest gest que per a ells era important. Inicialment ens pensaven que era una iniciativa de l'Ajuntament de Cabra però algú els va adreçar a la persona adequada. Hi va parlar l’Albert Rovira (de cal Biló) i dies després es trobaven a casa seva, a Valls. La Rosa Maria Canela (de cal Ponet) i l’Albert hi van anar a enregistrar en vídeo la conversa amb aquest matrimoni.
La Palmira i el Josep havien viscut a Fontscaldetes fins que el 1942 es van casar i es van traslladar a Valls. De fet es van casar a Valls a la parròquia del Lledó. La Palmira era molt més gran que el Josep però l’estimació que es tenien superava tots els obstacles. El matrimoni va tenir una filla, l’Assumpció, actualment casada i fillada també a Valls.
La Palmira ens va explicar una història que ens va sorprendre primer i emocionar després.
Resulta que, poc abans de que esclatés la guerra, en plena bogeria popular, el Lluís Tomàs li va dir a la Palmira que anessin a l’església a recollir determinats objectes abans que els cremessin a la plaça com passava en altres pobles. Així que van recollir alguns objectes religiosos entre ells el Nen Jesús que ens ocupa. El Lluís Tomàs li va encarregar la custòdia de la imatge a la Palmira, llavors era una nena, tot dient-li que el protegís de la barbàrie. Ho va fer. El va posar en una capsa de llauna i el va amagar sota la pila de la llenya. Anys després, en marxar del poble, gairebé deshabitat, es va endur el Nen Jesús cap a Valls. La roba s’havia fet malbé i li’n va fer una de nova. I el va custodiar any rere any tot esperant l’oportunitat de tornar-lo a Fontscaldetes. Però el poble va quedar sense veïns a principis del anys 60 i aqeuí es va iniciar la seva degradació. La Palmira i el Josep havien perdut les esperances de veure mai més Fontscaldetes més enllà de l'estat enrunat en que es trobava. L’estiu del 2008, en una de les visites anuals que la Palmira i el Josep feien a Fontscaldetes, es van trobar que algú havia començat a netejar el poble. No s'ho podiem creure i es van emocionar. La resta és la que hem explicat a l’inici d’aquest article. La Palmira va prometre a l’Albert i a la Rosa Maria que si arranjaven l’església els donaria el Nen Jesús original que ella custodiava. Malauradament la Palmira, de molt avançada edat, va morir el 3 de setembre del 2009 sabent, però, que les obres de l’església es començarien aviat i que el grup de voluntaris de Cabra constituïts com a Associació d’Amics de Fontscaldetes tenia la intenció de no defallir en el projecte. Mesos després del traspàs de la Palmira, una vegada s'havia acabat de fer la nova teulada de l'església i posada la nova portalada, el Josep Freixes i la seva Filla Assumpció van trucar-nos per fer efectiva la voluntat de la seva esposa i mare. Així que el dia 3 de gener de 2010, a l’església de Cabra es va fer una missa en record de la Palmira i posteriorment vam anar tots a Fontscaldetes, amb el Nen Jesús. El llegat que la Palmira va fer a Fontscaldetes consta, a més de la imatge del Nen Jesús, d’una petita col·lecció de fotografies personals i d’un donatiu de 250 Euros per contribuir a les obres de l’església.
De moment el Nen Jesús es guardarà al cambril de l'església de Cabra en una vitrina que li construirem aviat. La intenció és que cada vegada que fem un ofici religiós a Fontscaldetes, prendrem el Nen Jesús perquè el presideixi.
Valgui aquest escrit com a homenatge a la Palmira, al Josep i a la seva filla Assumpció per aquesta demostració d’estima i respecte que ens conivida a continuar creient en l’amor i en les persones.

Cal Vilallonga

Aquesta és una fotografia feta el 1981 de la portalada de cal Vilallonga al carrer de la Creu de Cabra del Camp. No gaires anys després de la fotografia, el Jaume Rovira (de cal Vilallonga), la Rosita Tous (de cal Gallard) i el seu fill Jordi van decidir eixamplar la porta per entrar-hi el cotxe nou que s'havien comprat. La portalada la va desmuntar, pedra a pedra, el paleta Josep Tous (Pep Balanyà) i d'acord amb els propietaris la van desar a la pallissa que tenen a la partida de les Torres, a tocar del camí de Montblanc. Actualment, per voluntat dels seus propietaris, les pedres d'aquesta portalada són les que formen la nova arcada de l'església de Fontscaldetes. Casualment, aquesta fotografia es va fer servir per il·lustrar la portada del programa de la Festa Major de Cabra del Camp de 1984.

La nova portalada de l'església

Abans de Nadal es va acabar de posar la nova portalada de pedra de l'església de Fontscaldetes. Recordem que l'original va ser robada de Fontscaldetes fa uns quants anys. No hem sabut res del lladre i ignorem, actualment, on es pot trobar. El cas és que un veí de Cabra, el Jaume Rovira de cal Vilallonga, ens va fer donació d'una antiga portalada de pedra que tenia guardada en una palissa. La portalada en qüestió era la que tenia a casa seva al carrer de la Creu de Cabra i que va substituir, a principis dels 80, per una porta més ampla amb la finalitat de posar-hi el cotxe. El fet és el que el paleta d'aleshores, el Pep Balanyà , pare del Joanito Tous, i el Jaume Vilallonga van decidir desar-la amb previsió de futures ubicacions. Quina sort que hem tingut i quina sensibilitat la del Jaume Vilallonga que, en contes de vendre-la o llençar-la com han fet d'altres, l'ha regalada per l'església de Fontscaldetes. El procés no ha estat senzill. El Joanito ens comentava que la mida no acabava d'encaixar i s'han fet algunes modificacions. Però el resultat és el que ara es pot veure. Tenim una nova arcada de mig punt de pedra, original d'una casa de Cabra, com a porta de l'església de Fontscaldetes. L'arcada de cal Vilallonga del carrer de la Creu no podria tenir millor destí.